La tradició remet a una colla d’amics de Móra d’Ebre i la comarca que, a partir de 1962, van instaurar el costum de pujar plegats al cim de la Picossa. Entre ells hi havia l’escriptor benissanetà Artur Bladé i Desumvila, que havia retornat de l’exili l’any 1961, així com Antoni Terré, Santiago Piñol, Juan Antonio Hernández i Josep Montagut, entre d’altres. Aquella iniciativa, nascuda com una trobada d’amistat i germanor, es va mantenir viva durant dècades.
Més enllà de l’ascens a la muntanya i l’esmorzar compartit, els participants van establir la tradició d’escriure unes lletres per deixar testimoni de l’aplec i de les persones que hi prenien part. Segons Joan Canalda i els altres participants, els textos es guardaven dins un flascó de vidre, dipositat en una cova, com una mena de capsa del temps vinculada a la trobada anual.
Darrerament, el flascó i la documentació van ser recuperats i custodiats per Joan Canalda, que ara n’ha formalitzat la cessió a l’ACRE. Amb aquest gest, els escrits —que ja formen part de la tradició i de la història local— queden preservats amb criteris arxivístics i a disposició de la ciutadania.
L’ingrés garanteix no només la conservació física d’uns documents singulars, sinó també la seva organització i descripció per tal que puguin ser consultats per investigadors, estudiants i veïns interessats. D’aquesta manera, una iniciativa nascuda de l’amistat i la constància d’una colla d’amics passa a integrar-se plenament en el patrimoni documental de la Ribera d’Ebre, assegurant que la memòria d’aquelles pujades a la Picossa no es perdi i pugui continuar viva en el temps.