La Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre va acollir dijous, 25 de juny de 2015, la presentació, a la Ribera d'Ebre, del darrer llibre d'Artur Bladé i Desumvila, De França a Màxic. Dietari de viatge.
Aquest darrer llibre d'en Bladé, que descriu les vivències de l'escriptor de Benissanet, durant la travessia que el dugué a l'exili a Mèxic des del port de Marsella, ha estat editat pel seu fill Artur Bladé i Font i ha comptat amb la col·laboració de les diputacions de Barcelona i Tarragona, l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila de Benisanet, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), el Consoci Memorial de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), la Fundació Lluís Carulla i la Institució de les Lletres Catalanes.
La presentació anar a càrrec d'Artur Blade i Font, acompanyat de Joan Launes, president de la Riuada i Joan Josep Duran president del CERE. L'acte comptà, entre el públic assistent amb la presència de diferents membres vinculats a l'associacionisme cultural de la Ribera d'Ebre que durant els darrer 20 anys han col·laborat en la recuperació i divulgació de la figura i obra d'en Bladé Desumvila; Joan Ramon Vinaixa de Benissanet, Josep Solé Arnal i Miguel Pérez de Móra d'Ebre. També assistiren els socis de la Riuada Julio Montfort, Alfons Argilaga,Rosa Mari Hernández les regidores de d'ERC i el PSC de Móra d'Ebre Cinta Agnés, Mònica Amorós, Dolors Guerrera i Montserrat Latorre; i Adolf Brull de Tivissa, guanyador de l'edició 2013 del Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila que organitza el CERE.
Durant la presentació Artur Bladé Font va mostrar al públic el manuscrit original de dietari i va anunciar que encara romana inèdit el dietari que Blade Desumvila va escriure durant la seva estada a l'exili de Mèxic. Projecte en el que està treballant actualment per cercar les complicitats i ajuts necessaris per la seva publicació.
Intervenció de Joan J. Duran:
Bona tarda,
Avui ens retrobem a la biblioteca per presentar-vos l’últim llibre d’Artur Bladé Desumvila, editat pel seu fill, aquí present Artur Bladé Font.
Però abans de res em permetreu que expressi la meva satisfacció presentant un nou acte cultural després de quatre anys d’absència. Aquesta vegada ho faig com a president del centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, entitat de la qual en vaig formar part de la junta des de mitjans dels anys noranta fins principis el 2003.
Jo no vaig conèixer personalment a Artur Bladé Desumvila, però si que he tingut la sort de conèixer a una persona que ha dedicat molts anys i esforços a recuperar i posar on es mereix la figura i obra d’en Bladé i aquest és el senyor Artur Bladé Font, aquí present. Podem pensar que pot arribar a ser lògic que un fill s’esforci en una empresa d’aquestes característiques, però la figura de Bladé Desumvila , sincerament s’ho mereix perquè, avui en dia gràcies al seu fill i molta altra gent Bladé Desumvila es un referent literari i humà, no nomes per a la nostra comarca sinó de per bona part d el país.
Vaig descobrir l’obra d’en Bladé, quan era jovenet, remenant entre els llibre de la biblioteca del meu pare. Vaig trobar dos llibres, que encara conservo, que em van cridar l’atenció, un es diu Gent de la Ribera d’Ebre, i l’altre “Viatge a l’esperança”. Els vaig llegir i confesso que el del viatge a l’esperança em va impressionar i m’atreviria a dir que em va marcar en cert sentit.
Viatge a l’esperança descriu el primer retorn de Bladé a Benissanet, l’any 1956, quan portava 14 anys exiliat a Mèxic.
Del Viatge a l’Esperança em van captivar tres aspectes , el primer la temàtica, doncs el llibre ens transporta a les misèries de la guerra civil i les seves conseqüències com el patiment, la mort i ens els millors dels casos l’exili i el retorn. Un tema amarg i dur que romana en el nostre petit inconscient col·lectiu, perquè l’hem patit de prop, sinó personalment si a través dels nostres familiars més directes, com son pares i iaios.
El segon aspecte del llibre que em va impressionar es l’escenari conegut. Potser ara no es tan sorprenent, però a finals dels 70 i inicis dels 80 trobar un llibre que transcorria en el recorregut d viatge en tren de Tarragona a Móra , que jo feia gairebé cada 15 dies, perquè vivia a Tarragona i trobar en el llibre les descripcions dels paisatges i de les estacions familiars , l’arribada a Móra la Nova , el terraplè, travessar el pont , Móra d’Ebre, Benissantet...., reconec que també em va sorprendre i emocionar.
El tercer aspecte del llibre a comentar, es potser el que menys vaig entendre i més em va afligir.
Penseu que quan vaig llegir aquests no deuria tenir encara els 17 o 18 anys i ens trobàvem a l’inici de la transició, en una plena efervescència política que respirava aires de canvi, democràcia i llibertat.
Bladé arriba literal i figurativament de nit a Benissanet. Diu en Bladé: la nit del meu primer retorn al clos natal em fa comprendre que la desesperança no és una actitud vital (perquè no es pot mantenir sense risc de mort) i calia sobrepassar-la per dalt, com la claror de l’alba sobrepassa la foscor nocturna.
Jo m’imaginava un retorn alegre, estava llegint el viatge d’un heroi que arriba per fi a Ítaca, i tan mateix com Ulisses va arribar amb la màxima discreció, gairebé com un desconegut.
Amb el pas del temps vaig comprendre que aquells no eren temps per herois, doncs tan ho eren els que havien marxat com els que es varen quedar, més que herois seria més correcte parlar de supervivents, d’uns supervivents, en alguns casos, en vigilància contínua.
Afortunadament aquells temps foscos anaren passant i en Bladé va retornar definitivament a la seva terra uns anys mes tard, vers el 1961. Posteriorment, amb la mort del dictador i la transició política el nostre país i la nostra comarca inclosa comença la seva reconstrucció política i cultural, en gran mesura gràcies a l’associacionisme cultural. Havia molta feina a fer, molta història a recuperar i la il·lusió d’un progrés col·lectiu abanderat per la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia.
Aquí a la Ribera d’Ebre, l’any 1983 es funda el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i des del primer moment la gent del CERE es recolza en la figura d’en Bladé per tirar endavant el seu projecte, era com una simbiosis, de manera involuntària el CERE es promociona en certa mesura a través de Bladé Desumvila i Bladé Desumvila resorgeix a través del CERE. En aquest sentit Bladé es nomenat president d’Honor del CERE i es crea un premi d’assaig que encara perdura i que porta el seu nom, la biblioteca de Flix també li posa el seu nom.
Recordo que a mitjans del 90, quan formava part de la Junta del CERE, i varem reprendre amb força la promoció de la figura i obra d’en Bladé, arran del seu traspàs l’any 1996 editàvem la seva obra pòstuma “L’edat d’or” i La Riuada li va dedicar la seva revista i va publicar el llibre “Les primeres descobertes”, que eren un recull d’exquisits articles que Artur Bladé, durant els darrers anys havia publicat a la revista escolar de Benissanet, El Portal.
També recordo que en aquells temps des del CERE vàrem fer les dos primeres webs dedicades a personatges rellevants de la comarca i vàrem publicar les biografies d’Artur Bladé i de Carmel Biarnès d’Ascó.
L’any 2000 vàrem organitzar un cicle de de conferències dedicades a Bladé que van ser publicades l’any 2005 amb el títol “La lliçó de l’Ebre. Conèixer Artur Blade Desumvila”. Cal destacar que l’any 2003 es va crear a Benisanet ‘Associació Artur Bladé Desumvila”, entitat que ha fet una gran feina vers el seu escriptor de referència on podríem destacar l’exposició que varen organitzar l’any 2007 en motiu del centenari del seu naixement.
També podem citar que amb un esforç col·lectiu de diverses entitats i institucions l’any 2006 va veure la llum el primer volum de la reedició de la seva obra complerta i per exemple aquí a Móra d’Ebre li vam dedicar un carrer igual que vàrem fer amb altres personatges il·lustres vinculats a Móra com Martí Rouret, Ramon Nogués o Josep Gibert.
Com veieu són diverses les iniciatives que s’han dut a terme per recuperar i posar en valor l’obra d’en Bladé, i l’acte que fem avui n’és una més. Avui us presentem el Llibre “De França a Mèxic. Dietari de Viatge”. Que també podem dir que es tracta d’un viatge a l’esperança cap a una terra desconeguda, en certa manera la terra promesa de molts exiliats que vàrem poder fugir de la misèria i la por d’una França que ja estava ocupada pels nazis.
El llibre descriu la travessia de l’últim vaixell de refugiats republicans, que el 8 de setembre de l’any 1942 surt del port de Marsella per arribar a Mèxic el 16 d’octubre havent fet una escala a Casablanca per canviar de vaixell.
De les diverses lectures que se’n poden fer en el llibre personalment en destacaria dos, la primera l’existencialisme d’en Bladé que es manifesta durant tota la travessia, la narració, com és habitual en ell defuig de la èpica i profunditza en la naturalesa dual de l’home , una naturalesa qüestionable plena d’imperfeccions capaç de convertir l’home en un ser primitiu, egoista i intolerable que contrasta en canvi en l’admiració que sent per aquelles persones que considera de cor noble i lúcida intel·lectualitat.
Ens situem l’any 1942, en un vaixell ple d’exiliats, amb pocs recursos i moltes quimeres que fugen dels genets de l’Apocalipsi. I és en aquest estadi de supervivència on afloren els instints més primaris de l’ésser humà i és on Artur Bladé es qüestiona i critica aquesta naturalesa.
Així Bladé diu per exemple:
(Pàg. 67) Sortir d’aquest país, recobrar la llibertat, obtenir una plaça en un vaixell alliberador constituïa el més bell dels somnis. Realitzat el somni, desaparegut l’espectre de la fam, quan ja no hi ha soldats, ni siluetes enemigues, lliures dins la infinitat del mar, esdevenim exigents, insatisfets, humans, terriblement humans.
(Pàg. 82) Es depriment. L’egoisme humà en certs ambients, quan sobrepassa certs límits, repugna.
A la pàgina 84, emulant l’esser o no èsser de Hamlet diu: Què cal fer? Si protestem pel que ens sembla mal fet ens barallem contínuament. Si callem la consciència ens fa mal.
(Pàg. 94). Sabemos que tenemos la plaza asegurada, que no puede quedarse nadie, però empujamos y si encontramos por delante mujeres y ninos a quienes la naturaleza hizo débiles peor para ellos. Nosotros queremos llegar, sentimos el miedo de quedar atrás, el instinto más elemental nos conducte y nunca amaremos al prójimo como nos amamos a nosotros mismos.
I a la pàgina 114 podem llegir una breu i contundent sentència: L’home té por d’avorrir-se, de sentir el pas del temps, de sentir la vida que passa. Manca de vida interior, tal vegada.
Quan parlem de la figura i obra d’en Bladé, és a partir d’aquests raonaments quan podem copsar pinzellades de la seva figura a través del seu pensament més íntim i existencial. Però per aprofundir en aquest aspecte crec que ens falta llegir una obra que potser cabdal i que es la memòria o dietari de la seva estada a Mèxic. Després el seu fill crec que ens en podrà fer alguna pinzellada perquè es tracta d’una obra que encara no ha estat publicada. Des d’aquí si que podem demanar a Artur Bladé Font un nou esforç per editar aquesta obra, esforç als que ens hauríem de sumar el màxim d’entitats i institucions, com a mínim de la comarca.
El segon aspecte del llibre que voldria comentar, es una afer que es repeteix contínuament en la història de Catalunya i actualment torna a ser d’actualitat, i alguns el defineixen com l’encaix de Catalunya a Espanya i fa referència, més concretament, a les relacions de confrontació entre alguns espanyols i alguns catalans.
Quan “el Nyassa” que es nom del nostre vaixell protagonista, està arribant a Mèxic mori una nena catalana i al fèretre li posen la senyera i la bandera portuguesa que es la que pertany a la nacionalitat del vaixell.
Aquest fet crea animadversió entre alguns espanyols perquè consideren que la nena també es espanyola i per tant protesten per la falta d’aquesta bandera, d’aquesta manera comença un conflicte on se senten crits de tirar al mar als catalans o de fer-los responsables d’haver perdut la guerra civil, acusant l’estatut d’autonomia del responsable del sentiment independentista que hi podia existir entre els catalans.
Com vèieu un tema molt actual i que ni uns ni els altres encara no em estat capaços de resoldre.
Móra d’Ebre, 25 de juny de 2015
28 de juny de 2015
Benvolguts amics,
Moltíssimes gràcies pel vostre interés i col.laboració en organitzar l’acte a la Biblioteca de Mòra d’Ebre on em sento sempre tan ben acollit . Actes com el del dijous, comptant amb la vostra ajuda i la vostra amistat, em compensen de l’esforç per tirar endavant aquest objectiu meu d’ajudar al reconeixement de l’obra i la figura del meu pare, en especial, a la nostra comarca.
Una abraçada,
Artur Bladé ,Font